Regal de Reis

Perquè no diguin que en el bloc només comento ideals polítics o sentiments nacionalistes, canviaré de tema radicalment en aquest apunt.

Alguna vegada, de ben segur, haureu escoltat o us haureu preguntat que us emportaríeu en una illa deserta. Alguns penseu amb coses que ara considereu indispensables, d’altres amb objectes de supervivència i altres fins i tot amb coses d’entreteniment com llibres o cartes. Doncs bé, jo era dels que pensava que m’emportaria un gran ganivet per fer una miqueta el Robinson Crusoe, imaginant-me caçant o pescant en pla primitiu.
Que perquè foto aquest rotllo? És que ara que arriba Nadal, dates internacionalment conegudes pels regalets i el consumisme (no podia faltar el meu comentari amb rerafons polític) els de casa van decidir enviar-me uns paquetets per a que el nen no li fes falta de res – gràcies mare, pare, Maria, Núria i família i àvia -. En definitiva, que perquè la cosa no costés un ull de la cara el paquet no podia sobrepassar els 2 kg de pes i havia de decidir que m’enviaven. Doncs bé, pensant molt que podia demanar i tenint en compte coses útils que no les pogués trobar a Guatemala (tampoc és que visqui a la selva eh! Aquí hi ha quasi bé de tot) vaig decantar-me per menjar i alguna cosa més. Pernil salat, fuet, formatge manxec, avellanes i ametlles, anxoves, After Bite, etc. Amb tot, també van arribar uns calçotets perquè ja se sap que és el regal més típic i indispensable del tió o dels “Reixos”. Llàstima! mitjons no van arribar...
Però ara, si ho penso detalladament... sabeu el que més trobo a faltar i que mataria perquè m’ho enviessin? Una dutxa a pressió d’aigua calenta!. No sabeu lo emprenyador que és dutxar-se amb un rajolí d’aigua tèbia, que se't foti la pell de gallina i que no hi hagi manera d'esbandir-se el cap. I més, si vius en una població a 2.800 m del nivell del mar on pel matí fot un fred que pela.

De totes maneres em dutxo a diari... no patiu!

Salaris indignes

Com molt bé sabeu, mileuristes són aquells treballadors que el seu salari no supera els mil euros mensuals o que si ho fa és per ben poc. Sempre s’ha dit, hi estic totalment d’acord, que aquest no és un salari digne per a ningú. Imagineu-vos doncs, un sou de 800 euros al mes, tan comú a casa nostre. Com pot viure una família del nostre país amb aquests ingressos?.
El que és tan preocupant és que també hi ha gran part de la població que supera amb escreix aquest sou. Sous de més de 2500 euros no són tan anormals als Països Catalans.
Si volem una societat justa, solidaria i digne no podem permetre aquestes desigualtats. Ningú es mereix guanyar menys de mil euros mensuals però tampoc ningú, i dic ningú, mereix guanyar més de 2500 euros al mes. Cap treball pot ser valorat amb un preu tan elevat si volem una societat igualitària. Un treballador que fa 8 hores en una fàbrica a tres torns i que segurament es mata a fer hores extres no se’l pot valorar tant poc. I un metge per molt que salvi vides no pot ser que guanyi el que guanyi. De segur que no arriba més cansat a casa ell que el de la fàbrica. D’acord que un ha estat estudiant i ha dedicat anys de la seva vida, però fins a cert punt.
És clar que en una societat no tothom ha de guanyar el mateix, fins i tot en els països on el socialisme domina els salaris varien. Primer perquè la motivació de la gent desapareixeria i el rendiment no seria el mateix i segon perquè algunes feines només les poden realitzar persones molt qualificades, pel seu nivell de dificultat o risc vers la població o vers ell mateix.
Si algú pensa que el seu treball és molt més important que el d'un altre està molt equivocat. Penseu que és més important la feina d’un que està a una oficina que el que la neteja?. A cas no ens agrada trobar-ho tot net quan arribem el dia següent?. Qui ha de fer aquesta feina? Tu? Doncs, valora tant una treball com l’altre.
El ser humà en si és egoista i ambiciós per naturalesa i això ens porta sempre a voler guanyar més del que es guanya, però si ho penses fredament és injustificable.
Si penses que et mereixes guanyar més de 2500 euros és que no aprecies la feina dels altres i que la teva avarícia és enorme.
Siguem justos!. Siguis enginyer, metge, arquitecte o polític el teu treball no pot ser valorat a un preu tant alt. I si ets empresari, els teus guanys tampoc tenen que ser desproporcionats perquè per molt que tu dediquis més temps o hagis arriscat els teus diners, hi ha feina que la fan els altres i sense ells tampoc tindries el que tens.
Per un societat justa, Volem salaris dignes! Ni mileuristes ni dosmilcinccentseuristes!

Solidaritat - Guatemala

Simplement...