Més de mil visites al Bloc!
Gràcies a totes i tots per haver compartit una estona amb mi i fer-me sentir una mica més a prop de casa.
Però haurem d’anar més lluny..........
Una abraçada

Salut, independència i socialisme!

Israelians, els nous nazis

De veritat que m’havia proposat no escriure res sobre el conflicte entre Palestina i Israel, més que res pels molts comentaris i noticies que surten contínuament a tots els mitjans de comunicació i per els boníssims articles de periodistes i articulistes, que expliquen amb molta claredat la situació al pròxim orient.
Però és que arriba un moment que el grau d’indignació et supera i no pots més. És vergonyós com hi ha gent que pot justificar aquesta barbaritat i com molts catalans, comentaristes o tertulians (sí, una d’elles ets tu; Pilar Rahola) no criminalitzen el genocidi que Israel està cometent a Palestina.
Tots sabem que el conflicte bé de lluny i que hi ha organitzacions palestines que cometen activitats armades contra el poble jueu però res d’això és justificable.
La hipocresia de la nostra classe política i de la internacional és escandalosa. Com molt bé sabreu, no sóc gens partidari d’en Saura però que se’l condemni per assistir a una manifestació per aturar aquesta guerra és increïble. Perquè no es criminalitzen a tots els ministres espanyols que assisteixen a les manifestacions contra l’organització ETA? Llavors no interessa, veritat?.
El que passa és que els jueus tenen molts diners i moltes influències a tot el món i encara viuen del victimisme de l’Holocaust (Que consti que va ser una de les barbàries més grans de l’època moderna).
El problema és quan politics com Bush, Aznar, Blair, Putin i companyia creuen que ho poden combatre tot per les armes, senzillament quan ells critiquen les organitzacions que també ho fan. I jo em pregunto, on són tots els països que tan ràpid anaven a defensar no sé que a Afganistan i Iraq? Perquè no surten en defensa de Palestina ara?. Clar, aquests pobres islàmics no tenen ni merda.
Així doncs, ens trobem amb un genocidi encobert sense justificació, amb una desigualtat abismal de força i armament, amb una mortaldat enorme de civils palestins i amb el consentiment de tot Europa.
Israelians aneu molt equivocats si creieu que acabareu amb la problemàtica del poble palestí per les armes. El que podeu fer és anar construint el mur de la vergonya, que ja sabem tots que se us dóna molt bé. Sou els nazis del segle XXI i esteu creant un nou Holocaust.

Socialisme democràtic

Hugo Rafael Chávez Frías és president de la República Bolivariana de Veneçuela des del febrer de 1999.
De llarg és conegut el seu caràcter, temperament, extravagància i les seves polèmiques declaracions, fet que l'ha portat a crear-se moltíssimes enemistats.
Molts governs l’intenten criminalitzar, ridiculitzar i fins i tot titllar-lo de manipulador i dictador, però el que realment demostren és la inseguretat i el temor a la seva política.
Chávez és un líder populista, no ho negaré, però companys, ha guanyat democràticament 3 eleccions presidencials (1999-2001 / 2001-2007 / 2007-2013). Sí, sí, democràticament!. Encara que alguns no ho suportin o no ho vulguin acceptar.
Les eleccions ha Veneçuela són les que tenen més observadors internacionals i aquests no han denunciat anomalies ni fraus tot i les pressions i les ganes de molts governs i dels seus opositors.
De la mateixa manera, Chávez també ha perdut unes eleccions per a reformar la constitució, o sigui que tampoc hi deu haver tanta manipulació. O és que en aquestes si n’hi va haver?
A més, cal recordar que ha sofert un cop d’estat el 2002 amb l’ajut i el consentiment del govern dels EEUU i de l'espanyol entre d’altres.
El que està clar és que la seva política els fa por. Els fa por una política socialista democràtica, un socialisme modern i progressista. Els fa por que un país poderós i ric amb recursos naturals com Veneçuela sigui socialista i més encara que ho hagi elegit la seva gent – repeteixo democràticament -.
Què fàcil és criticar Cuba pel seu règim i que difícil ho tenen amb Veneçuela.
Els opositors de Chávez, són els que fins ara tenien els diners, els mitjans de comunicació, el control de les grans empreses i els monopolis. Són els dels “latifundios”, els que tot ho tenien per herència i els que dominaven el país al seu gust. Ara pobrets, llancen el crit al cel criminalitzant-lo i el món els escolta. Ells si! Ells si són escoltats per tot el món i el seu ressò s’escampa – tenen els mitjans per fer-ho -. D’altra banda, els “ningú”, els que fins ara no tenien ni per menjar els 3 àpats, aquests no eren escoltats anys anteriors. No interessaven.
Des del govern Chávez ha expropiat els “latifundios” i les terres improductives dels terratinents i les ha donat als qui la volen treballar (Ley de Tierras, 2002), ha disminuït l’atur (Del 16% el 1999 al 8% a mitjans de 2008), ha disminuït la pobresa entre la població (Del 85% el 1998 al 34% el 2008), ha reactivat moltissimes infrastructures paralitzades, ha implantant els programes de polítiques socials (les anomenades “misiones”) per ensenyar a llegir i a escriure a la gent, programes sanitaris i ha creat infinitat de cooperatives per als treballadors. Malgrat tot, la inseguretat al país també ha augmentat i Chávez de moment no la sap controlar.
Segons les últimes enquestes fetes per organismes internacionals el 66% de la població Veneçolana considera molt bona la gestió del seu president.
Amb tot, continuarem escoltant diàriament que Chávez és un dictador perquè és lo que interessa difondre al primer món capitalista.

Perquè els camins es fan caminant... Salut i revolució camarada!