La meva Terra, la meva identitat, la meva cultura, la meva lluita

Ahir, avui, demà i sempre

"La Morenita"

De tots és llargament coneguda la meva gran devoció per la Iglesia i tot el catolicisme. No hi ha diumenge que no se m’escapi anar a missa, confessar-me de tots els pecats i resar unes salves. Però ves com son les coses que no sabia que la patrona d’Hondures era la “Virgen de Suyapa”
Perdoneu la meva incultura però mai a la vida, abans d’aterrar a Hondures, havia escoltat aquest nom. I no és per res però aquí hi ha moltes dones que s’ho diuen. Suposo que agrada tan aquest nom com al meu poble Úrsula. A Valls és impossible trobar una casa sense dos o tres Úrsules.
Però això no és lo millor, la meva sorpresa va ser quan vaig saber que a la Virgen de Suyapa li diuen “La Morenita” per la seva pell “trigueña” com diuen aquí (pell morena, però no negre eh!). Res a veure amb la nostra moreneta catalana que si és negra negra.
Apa doncs..., que per sentir-me una mica més a prop de casa i ja que l’Estrella Damm no m’envia una caixa de mitjanes ni per mal de morir, aniré cada cap de setmana al santuari de Suyapa enlloc de pujar a Montserrat, com feia a diari.
Esperem que allà els capellans no siguin iguals.

Amen

Cop d'Estat Internacional

A Hondures, com ja sabreu el passat 28 de juny de 2009 es va produir el primer cop d’estat del segle XXI. Quant tothom pensava que aquests fets ja no passaven un cop més es demostrà el contrari. Tot i que s’ha justificat per molts, els fets ho delaten. Es tracta d’un cop d’estat encobert i sota el consentiment de la comunitat internacional. Des d’aquí a Hondures, s’han esforçat a dir que ha estat una successió constitucional atípica, però res més lluny de la realitat. La oligarquia del país amb l’ajut de l’exèrcit van segrestar el president electe Jose Manuel Zelaya Rosales (Mel) i van desposseir-lo del càrrec.
Anem a pams; A Hondures hi ha dos partits majoritaris, el “Liberal” (teòricament d’esquerres) i el Nacional (de dretes). Dins el partit Liberal hi ha 3 corrents, una molt d’esquerres, una altra de centre i per últim una més conservadora que la del partit Nacional on els seus membres tan sols estan dins el partit per la tradició. “Mel”, com era de suposar, estava dins la corrent més d’esquerres.
Mel, un cop va ser elegit democràticament pel poble, va prendre tot un seguit de mesures enfocades als més necessitats, entre elles augmentar el doble el salari mínim, que no van agradar gens als empresaris i a la burgesia hondurenya. Sempre, és clar, amb el suport i assessorament d’altres governants de països llatinoamericans anomenats “Izquierdistas”. Fins i tot va fer entrar a Hondures al ALBA (Alianza Bolivariana) formada per països amb clara tendència socialista.
En fi, que la oligarquia del país, preocupada per la nova tendència d’Hondures havia d’actuar ràpid i trencar amb aquest fet. Que millor que un cop d’estat encobert presidit per un feixista com Micheletti. Perquè encobert? Perquè el 70 % dels diputats del congrés estaven d’acord amb fer fora Mel i continuar amb el seu “regnat”.
L’excusa perfecte va ser quan Mel intenta començar els passos per modificar la constitució a través de la creació d’una assemblea constituent (Òrgan elegit per canviar la constitució d’un estat). Segons el govern colpista, Mel pensava en una estratègia per reelegir-se i perdurar en el poder. Però tothom sap que començar el procediment per crear una constituent, 6 mesos abans d’unes eleccions, canviar la constitució i tornar-se a presentar és impossible per qüestió de temps.
A partir d’aquí es posaren d’acord les classes dominants i l’exèrcit, aquests últims per afany de protagonisme i per recuperar el poder perdut amb Mel, per realitzar un cop d’estat civil militar i establir una dictadura. Assassinats, talls de llum i d’Internet, tocs de queda, violacions constants dels drets humans, tancaments de ràdios i televisions han estat el pa de cada dia. Fins hi tot l’església es va posicionar amb els colpistes (Això tampoc es tan estrany oi?)
Però companys el més greu de tot això es el consentiment internacional. Tots els països de la OEA (Organització d’Estats Americans)i la UE van oposar-se al cop d’estat inicialment però poc a poc van canviant d’opinió. Ningú ho diu obertament, clar, però ja se sap que després d’unes eleccions manipulades la justificació és perfecte. (Mai a la historia a Hondures s’havia registrat una participació de més del 60% i ves per on, en aquestes eleccions, sí!. Precisament on l’abstenció entre el poble era lo majoritari.
El realment preocupant companys, és que això crea un precedent. Si han pogut fer-ho a Hondures perquè no a un altre país dels anomenats del Sud. Ja van fer un primer intent fallit a Guatemala però aquí si ho han aconseguit. I qui deu estar darrera de tot? Qui dona suport logístic i econòmic? Si senyor, els salvadors del món! Els benaventurats EEUU!
No obstant una de les coses que més em molesta és que hi hagi gent arreu del món que justifiqui aquest cop d’estat dient que Mel els portava al “terror” del socialisme. Sigui quines siguin les tendències politiques de la gent com es pot justificar un cop d’estat i un trencament de la democràcia?
Nota curiosa: El president de Colòmbia Álvaro Uribe (de dretes i aliat dels EEUU) ha estat reeelgit per tercera vegada després de modificar la constitució per poder-ho fer. Ningú ha dit res.
I si Chavez mou un dit, en tindrem ressò?