U.S. ARMY

Després d’infinitat de motius i d’un llarg temps sense escriure al bloc, avui avorrit i mig acalorat per les altes temperatures que tenim he decidit reemprendre els escrits.
A tot Llatinoamèrica, la televisió que es veu és diferent a la del nostre país. Diguem que quasibé tothom té televisió, si més no, abans tenen un televisió a les cases que un llit per cada persona (misteris del consumisme!). Tots els països tenen 2 o 3 cadenes nacionals més unes quantes de departamentals i locals, tot i que la qualitat de les emissions no és el tret característic, ni els seus presentadors, molt sovint ridículs i penosos als meus ulls. Malgrat tot, el continent sencer disposa d'una televisió per cable amb més de 80 canals que per un preu no molt elevat (uns 8 o 9 euros al mes) poden veure infinitat de pel·lícules d’estrena, programes i cadenes de tot el món, futbol europeu en directe (Si, si. Veig el Barça cada cap de setmana) i lo últim en documentals.
La meva sorpresa va ser el dia que vaig veure el primer espot publicitari de l’exercit dels EEUU. És un anunci on apareix un noi llatinoamericà dient que s’ha allistat a l’armada americana i que és una persona nova. També surten els seus pares orgullosos del seu fill i satisfets per l’elecció d’aquest amb frases com “Gracias a US ARMY mi hijo es una persona maravillosa y responsable con un futuro diferente y entregado a los demás”. Acaben l’anunci amb un contundent “Tu les das la fuerza y US ARMY les da la fortaleza. Únete a nosotros”. Per vomitar!!
Em resulta repugnant que uns EEUU facin publicitat a tot Llatinoamèrica per captar joves a les seves files, donant esperances irreals a la gent més necessitada.
Si volen un exercit per defensar, com diuen ells, el món i els seus interessos que el facin amb els milions de nens de papá que tenen en el seu país i que viuen rodejats de privilegis i abundància. Ja m’agradaria veure quants serien!. Només cal saber realment a qui envien a la guerra.
Ara tan sols espero que això no ho llegeixi el Saura i no comenci a pensar-ne alguna de les seves per un espot. “Tu els hi dones la força i els Mossos et donem el collar”.

Més de mil visites al Bloc!
Gràcies a totes i tots per haver compartit una estona amb mi i fer-me sentir una mica més a prop de casa.
Però haurem d’anar més lluny..........
Una abraçada

Salut, independència i socialisme!

Israelians, els nous nazis

De veritat que m’havia proposat no escriure res sobre el conflicte entre Palestina i Israel, més que res pels molts comentaris i noticies que surten contínuament a tots els mitjans de comunicació i per els boníssims articles de periodistes i articulistes, que expliquen amb molta claredat la situació al pròxim orient.
Però és que arriba un moment que el grau d’indignació et supera i no pots més. És vergonyós com hi ha gent que pot justificar aquesta barbaritat i com molts catalans, comentaristes o tertulians (sí, una d’elles ets tu; Pilar Rahola) no criminalitzen el genocidi que Israel està cometent a Palestina.
Tots sabem que el conflicte bé de lluny i que hi ha organitzacions palestines que cometen activitats armades contra el poble jueu però res d’això és justificable.
La hipocresia de la nostra classe política i de la internacional és escandalosa. Com molt bé sabreu, no sóc gens partidari d’en Saura però que se’l condemni per assistir a una manifestació per aturar aquesta guerra és increïble. Perquè no es criminalitzen a tots els ministres espanyols que assisteixen a les manifestacions contra l’organització ETA? Llavors no interessa, veritat?.
El que passa és que els jueus tenen molts diners i moltes influències a tot el món i encara viuen del victimisme de l’Holocaust (Que consti que va ser una de les barbàries més grans de l’època moderna).
El problema és quan politics com Bush, Aznar, Blair, Putin i companyia creuen que ho poden combatre tot per les armes, senzillament quan ells critiquen les organitzacions que també ho fan. I jo em pregunto, on són tots els països que tan ràpid anaven a defensar no sé que a Afganistan i Iraq? Perquè no surten en defensa de Palestina ara?. Clar, aquests pobres islàmics no tenen ni merda.
Així doncs, ens trobem amb un genocidi encobert sense justificació, amb una desigualtat abismal de força i armament, amb una mortaldat enorme de civils palestins i amb el consentiment de tot Europa.
Israelians aneu molt equivocats si creieu que acabareu amb la problemàtica del poble palestí per les armes. El que podeu fer és anar construint el mur de la vergonya, que ja sabem tots que se us dóna molt bé. Sou els nazis del segle XXI i esteu creant un nou Holocaust.

Socialisme democràtic

Hugo Rafael Chávez Frías és president de la República Bolivariana de Veneçuela des del febrer de 1999.
De llarg és conegut el seu caràcter, temperament, extravagància i les seves polèmiques declaracions, fet que l'ha portat a crear-se moltíssimes enemistats.
Molts governs l’intenten criminalitzar, ridiculitzar i fins i tot titllar-lo de manipulador i dictador, però el que realment demostren és la inseguretat i el temor a la seva política.
Chávez és un líder populista, no ho negaré, però companys, ha guanyat democràticament 3 eleccions presidencials (1999-2001 / 2001-2007 / 2007-2013). Sí, sí, democràticament!. Encara que alguns no ho suportin o no ho vulguin acceptar.
Les eleccions ha Veneçuela són les que tenen més observadors internacionals i aquests no han denunciat anomalies ni fraus tot i les pressions i les ganes de molts governs i dels seus opositors.
De la mateixa manera, Chávez també ha perdut unes eleccions per a reformar la constitució, o sigui que tampoc hi deu haver tanta manipulació. O és que en aquestes si n’hi va haver?
A més, cal recordar que ha sofert un cop d’estat el 2002 amb l’ajut i el consentiment del govern dels EEUU i de l'espanyol entre d’altres.
El que està clar és que la seva política els fa por. Els fa por una política socialista democràtica, un socialisme modern i progressista. Els fa por que un país poderós i ric amb recursos naturals com Veneçuela sigui socialista i més encara que ho hagi elegit la seva gent – repeteixo democràticament -.
Què fàcil és criticar Cuba pel seu règim i que difícil ho tenen amb Veneçuela.
Els opositors de Chávez, són els que fins ara tenien els diners, els mitjans de comunicació, el control de les grans empreses i els monopolis. Són els dels “latifundios”, els que tot ho tenien per herència i els que dominaven el país al seu gust. Ara pobrets, llancen el crit al cel criminalitzant-lo i el món els escolta. Ells si! Ells si són escoltats per tot el món i el seu ressò s’escampa – tenen els mitjans per fer-ho -. D’altra banda, els “ningú”, els que fins ara no tenien ni per menjar els 3 àpats, aquests no eren escoltats anys anteriors. No interessaven.
Des del govern Chávez ha expropiat els “latifundios” i les terres improductives dels terratinents i les ha donat als qui la volen treballar (Ley de Tierras, 2002), ha disminuït l’atur (Del 16% el 1999 al 8% a mitjans de 2008), ha disminuït la pobresa entre la població (Del 85% el 1998 al 34% el 2008), ha reactivat moltissimes infrastructures paralitzades, ha implantant els programes de polítiques socials (les anomenades “misiones”) per ensenyar a llegir i a escriure a la gent, programes sanitaris i ha creat infinitat de cooperatives per als treballadors. Malgrat tot, la inseguretat al país també ha augmentat i Chávez de moment no la sap controlar.
Segons les últimes enquestes fetes per organismes internacionals el 66% de la població Veneçolana considera molt bona la gestió del seu president.
Amb tot, continuarem escoltant diàriament que Chávez és un dictador perquè és lo que interessa difondre al primer món capitalista.

Perquè els camins es fan caminant... Salut i revolució camarada!

Regal de Reis

Perquè no diguin que en el bloc només comento ideals polítics o sentiments nacionalistes, canviaré de tema radicalment en aquest apunt.

Alguna vegada, de ben segur, haureu escoltat o us haureu preguntat que us emportaríeu en una illa deserta. Alguns penseu amb coses que ara considereu indispensables, d’altres amb objectes de supervivència i altres fins i tot amb coses d’entreteniment com llibres o cartes. Doncs bé, jo era dels que pensava que m’emportaria un gran ganivet per fer una miqueta el Robinson Crusoe, imaginant-me caçant o pescant en pla primitiu.
Que perquè foto aquest rotllo? És que ara que arriba Nadal, dates internacionalment conegudes pels regalets i el consumisme (no podia faltar el meu comentari amb rerafons polític) els de casa van decidir enviar-me uns paquetets per a que el nen no li fes falta de res – gràcies mare, pare, Maria, Núria i família i àvia -. En definitiva, que perquè la cosa no costés un ull de la cara el paquet no podia sobrepassar els 2 kg de pes i havia de decidir que m’enviaven. Doncs bé, pensant molt que podia demanar i tenint en compte coses útils que no les pogués trobar a Guatemala (tampoc és que visqui a la selva eh! Aquí hi ha quasi bé de tot) vaig decantar-me per menjar i alguna cosa més. Pernil salat, fuet, formatge manxec, avellanes i ametlles, anxoves, After Bite, etc. Amb tot, també van arribar uns calçotets perquè ja se sap que és el regal més típic i indispensable del tió o dels “Reixos”. Llàstima! mitjons no van arribar...
Però ara, si ho penso detalladament... sabeu el que més trobo a faltar i que mataria perquè m’ho enviessin? Una dutxa a pressió d’aigua calenta!. No sabeu lo emprenyador que és dutxar-se amb un rajolí d’aigua tèbia, que se't foti la pell de gallina i que no hi hagi manera d'esbandir-se el cap. I més, si vius en una població a 2.800 m del nivell del mar on pel matí fot un fred que pela.

De totes maneres em dutxo a diari... no patiu!

Salaris indignes

Com molt bé sabeu, mileuristes són aquells treballadors que el seu salari no supera els mil euros mensuals o que si ho fa és per ben poc. Sempre s’ha dit, hi estic totalment d’acord, que aquest no és un salari digne per a ningú. Imagineu-vos doncs, un sou de 800 euros al mes, tan comú a casa nostre. Com pot viure una família del nostre país amb aquests ingressos?.
El que és tan preocupant és que també hi ha gran part de la població que supera amb escreix aquest sou. Sous de més de 2500 euros no són tan anormals als Països Catalans.
Si volem una societat justa, solidaria i digne no podem permetre aquestes desigualtats. Ningú es mereix guanyar menys de mil euros mensuals però tampoc ningú, i dic ningú, mereix guanyar més de 2500 euros al mes. Cap treball pot ser valorat amb un preu tan elevat si volem una societat igualitària. Un treballador que fa 8 hores en una fàbrica a tres torns i que segurament es mata a fer hores extres no se’l pot valorar tant poc. I un metge per molt que salvi vides no pot ser que guanyi el que guanyi. De segur que no arriba més cansat a casa ell que el de la fàbrica. D’acord que un ha estat estudiant i ha dedicat anys de la seva vida, però fins a cert punt.
És clar que en una societat no tothom ha de guanyar el mateix, fins i tot en els països on el socialisme domina els salaris varien. Primer perquè la motivació de la gent desapareixeria i el rendiment no seria el mateix i segon perquè algunes feines només les poden realitzar persones molt qualificades, pel seu nivell de dificultat o risc vers la població o vers ell mateix.
Si algú pensa que el seu treball és molt més important que el d'un altre està molt equivocat. Penseu que és més important la feina d’un que està a una oficina que el que la neteja?. A cas no ens agrada trobar-ho tot net quan arribem el dia següent?. Qui ha de fer aquesta feina? Tu? Doncs, valora tant una treball com l’altre.
El ser humà en si és egoista i ambiciós per naturalesa i això ens porta sempre a voler guanyar més del que es guanya, però si ho penses fredament és injustificable.
Si penses que et mereixes guanyar més de 2500 euros és que no aprecies la feina dels altres i que la teva avarícia és enorme.
Siguem justos!. Siguis enginyer, metge, arquitecte o polític el teu treball no pot ser valorat a un preu tant alt. I si ets empresari, els teus guanys tampoc tenen que ser desproporcionats perquè per molt que tu dediquis més temps o hagis arriscat els teus diners, hi ha feina que la fan els altres i sense ells tampoc tindries el que tens.
Per un societat justa, Volem salaris dignes! Ni mileuristes ni dosmilcinccentseuristes!

Solidaritat - Guatemala

Simplement...