Crisi Mundial

Em fa gràcia sentir a parlar de crisi mundial. Mires les noticies i els diaris i només parlen de com cau la borsa, de com les monedes es devaluen i de com tot el món mundial es va enfonsant. És la catàstrofe del segle XXI!
Quin daltabaix! No puc dormir pensant amb la pobra gent que té milers d’euros invertits a la borsa i propietaris de grans empreses que estan perdent els diners. I per acabar-ho d’adobar, els Estats Units són els que més la pateixen. Pobre Obama!
Siguem realistes i objectius, la crisi mundial només afecta al primer món, als que més tenen i als que no ens falta de res.
Clar que afecta també a molts treballadors de base que estan perdent els seus llocs de treball però senyors/es... benvinguts/des a la gran realitat del sistema capitalista en el que vivim. O es que us pensàveu que tot era perfecte, que tot eren flors i violes. Viure dins un sistema consumista té les seves conseqüències. Heus aquí, doncs, el gran mal que ningú volia veure.
Quina putada! Als EEUU la gent ja no es podrà comprar un cotxe nou cada any o no podrà tenir l’últim model de mòbil o fins i tot hauran de tenir el mateix ordinador o Ipod més de sis mesos seguits. Us imagineu!. A casa nostre, la pobra gent ja no es podrà comprar la televisió panoràmica de plasma per reis i la mitja d’euros per càpita gastats per Nadal baixarà. Això si, les donacions i les mostres de solidaritat també baixaran perquè ja se sap que no es pot estirar més el braç que la màniga.
Mentrestant, aquella resta món que no importa a ningú continuarà escoltant tot el sant dia que tot el món esta en crisi sense entendre que significa aquesta paraula.

Un consell, si ets dels pobres que està en crisi no et queixis si us plau, simplement fota’t.