Ciutadans del món

Últimament s’ha ficat de moda dir “Jo sóc ciutadà del món” “Jo em sento de tot arreu”. Res més que una collonada, però de les grans eh!
Ningú no és del món. Tothom té uns orígens i malament si no els reconeixem. Com molt bé diuen... cap ocell vola lliure si no té un niu on tornar.
El que realment volen dir aquesta gent és que accepten la seva situació territorial i la del món i que no fan res per canviar-ho. Si realment fossin ciutadans del món, on és casa seva? Qualsevol país? Els aeroports? Que no em vinguin amb tonteries!.
Aquests “ciutadans” són els que s’omplen la boca dient que no es poden posar més fronteres però en canvi accepten les que hi ha establertes. Són el tipus de gent que s’emocionen parlant dels seus viatges a l’Àfrica o a l’Àsia admirant les cultures exòtiques i les llengües aborígens mig extingides i defensant a capa i espasa la importància de que aquestes perdurin. I jo em pregunto: Com poden estar defensant cultures que ni els hi va ni els hi ve i no defensar la seva pròpia. Misteri!
Si realment ens creiem ciutadans del món, lluitem doncs per la diversitat dels pobles, lluitem doncs per les seves cultures i per les seves tradicions, lluitem també per les seves llengües i per la seva gent, lluitem per què aquests pobles assoleixin la seva llibertat i per suposat lluitem també per la causa catalana. Sí, sí, per la catalana també. O és que aquesta els fa vergonya? O és que aquesta no cal?. Així doncs, prou de fer de “progre-multiculti-guay”. Si ets ciutadà del món ho ets de tot el món, no d'una part i comença per defensar el teu propi país.
Ara és quan em sortiran els “ciutadans del món” de boqueta amb la seva frase... “Tal com deia Pio Baroja... el nacionalismo se cura viajando”. No em feu riure... Primer de tot dubto que aquest “paio” surtis alguna vegada de la seva estimada i rància “Meseta” perquè sinó sabria que com més viatges i més cultures diferents veus i coneixes més importància i més estima sents per la pròpia i més orgullós n’estàs.
Per tant, català espanyolitzat o ciutadà del món (com més t’agradi que et digui), prou hipocresies!. Digues que et sents a gust com estàs i que al mundial anaves amb la "roja".
Per últim, només dir-te que si un dia d’aquests fas un viatge a una altra part del món i trobes a catalans no el saludis efusivament dient “Ei sou catalans! Quina sorpresa! jo sóc de Valls….i vosaltres?” Passa d’ells i mira’ls amb total indiferència com si et trobessis a un suec o noruec. En definitiva, tu ets del món.