Diferència important

L’altre dia vaig sortir a fer una cervesa amb un amic per Quetzaltenango (Guatemala) i de sobte en aquell bar va aparèixer un noi d'Astúries que coneixia el meu company. Després de saludar-se ells dos, l'amic em va dir: “Mira Ramon este tipo es español como tu” amb un to contundent li vaig respondre: “Cuantas veces tengo que decirte mano, que no soy español. Soy catalan joder! O será que vos eres Mexicano?”.

Ell, tot rient, em va dir: "Ah si, es verdad, bueno pues eso, lo que sea pero el es español"
L’asturià em va mirar amb cara de que cony diu aquest ara, però en fi, com a bons diplomàtics ens vam presentar.
Després d’una estona rient i parlant de tonteries va tornar a sortir el tema i aquí la cosa va anar pujant de to. Diguem que el noi, tot i ser mes jove que jo, era de ment tancadeta, d’aquella de les espanyes profundes. I tot i que em defensava la cultura Maya i les diferents llengües de Guatemala no acceptava el meu fet diferencial com a català. Que hi farem! D'on no n'hi ha, no en raja.

Al final, quan la cosa ja estava molt calenta vaig decidir anar al lavabo que estava al costat de la barra per trencar el gel (o per fotra’l, no se que dir-vos) tot dient-li: “Tranquilo cuando leas un poco de historia y os enseñen un poco más en las escuelas entonces volvemos a hablar”
De segur que deixar-lo amb la paraula a la boca el va molestar una mica.
Al tornar del lavabo, suposo que es guardava una frase amb dedicatoria, i em diu “Mira Ramon en las escuelas a nosotros nos enseñan a lavarnos las manos después de orinar”. Llavors amb un somriure només li vaig contestar “A nosotros nos enseñan a no orinarse las manos cuando vamos al baño. Nos vemos.”

Crisi Mundial

Em fa gràcia sentir a parlar de crisi mundial. Mires les noticies i els diaris i només parlen de com cau la borsa, de com les monedes es devaluen i de com tot el món mundial es va enfonsant. És la catàstrofe del segle XXI!
Quin daltabaix! No puc dormir pensant amb la pobra gent que té milers d’euros invertits a la borsa i propietaris de grans empreses que estan perdent els diners. I per acabar-ho d’adobar, els Estats Units són els que més la pateixen. Pobre Obama!
Siguem realistes i objectius, la crisi mundial només afecta al primer món, als que més tenen i als que no ens falta de res.
Clar que afecta també a molts treballadors de base que estan perdent els seus llocs de treball però senyors/es... benvinguts/des a la gran realitat del sistema capitalista en el que vivim. O es que us pensàveu que tot era perfecte, que tot eren flors i violes. Viure dins un sistema consumista té les seves conseqüències. Heus aquí, doncs, el gran mal que ningú volia veure.
Quina putada! Als EEUU la gent ja no es podrà comprar un cotxe nou cada any o no podrà tenir l’últim model de mòbil o fins i tot hauran de tenir el mateix ordinador o Ipod més de sis mesos seguits. Us imagineu!. A casa nostre, la pobra gent ja no es podrà comprar la televisió panoràmica de plasma per reis i la mitja d’euros per càpita gastats per Nadal baixarà. Això si, les donacions i les mostres de solidaritat també baixaran perquè ja se sap que no es pot estirar més el braç que la màniga.
Mentrestant, aquella resta món que no importa a ningú continuarà escoltant tot el sant dia que tot el món esta en crisi sense entendre que significa aquesta paraula.

Un consell, si ets dels pobres que està en crisi no et queixis si us plau, simplement fota’t.