Després d’infinitat de motius i d’un llarg temps sense escriure al bloc, avui avorrit i mig acalorat per les altes temperatures que tenim he decidit reemprendre els escrits.A tot Llatinoamèrica, la televisió que es veu és diferent a la del nostre país. Diguem que quasibé tothom té televisió, si més no, abans tenen un televisió a les cases que un llit per cada persona (misteris del consumisme!). Tots els països tenen 2 o 3 cadenes nacionals més unes quantes de departamentals i locals, tot i que la qualitat de les emissions no és el tret característic, ni els seus presentadors, molt sovint ridículs i penosos als meus ulls. Malgrat tot, el continent sencer disposa d'una televisió per cable amb més de 80 canals que per un preu no molt elevat (uns 8 o 9 euros al mes) poden veure infinitat de pel·lícules d’estrena, programes i cadenes de tot el món, futbol europeu en directe (Si, si. Veig el Barça cada cap de setmana) i lo últim en documentals.
La meva sorpresa va ser el dia que vaig veure el primer espot publicitari de l’exercit dels EEUU. És un anunci on apareix un noi llatinoamericà dient que s’ha allistat a l’armada americana i que és una persona nova. També surten els seus pares orgullosos del seu fill i satisfets per l’elecció d’aquest amb frases com “Gracias a US ARMY mi hijo es una persona maravillosa y responsable con un futuro diferente y entregado a los demás”. Acaben l’anunci amb un contundent “Tu les das la fuerza y US ARMY les da la fortaleza. Únete a nosotros”. Per vomitar!!
Em resulta repugnant que uns EEUU facin publicitat a tot Llatinoamèrica per captar joves a les seves files, donant esperances irreals a la gent més necessitada.
Si volen un exercit per defensar, com diuen ells, el món i els seus interessos que el facin amb els milions de nens de papá que tenen en el seu país i que viuen rodejats de privilegis i abundància. Ja m’agradaria veure quants serien!. Només cal saber realment a qui envien a la guerra.
Ara tan sols espero que això no ho llegeixi el Saura i no comenci a pensar-ne alguna de les seves per un espot. “Tu els hi dones la força i els Mossos et donem el collar”.
5 comentaris:
Crec que era al 30 minuts que en parlaven d'aquest tema. Hi havia pares de fills morts a l'Irak, que després de perdre el fill els expulsaven del país per il.legals, tot i la promesa (amb lletra petita) de que al anar el fill a l'exercit, els pares podien tindre papers.
Al final llatins i negres són els que moren a l'Irak. A part dels irakians, com sempre.
Bones Ramon, sóc en Toni Tubio¡
Diumenge es va produïr la famosa calçotada a Valls de la gent de Lleida, ja saps "la secta". Demanant per tu vaig saber d'aquest bloc.
Així que molts records, abraçades i pit i collons.
Ei Ramon
Jo també vaig anar a la calçotada i m'he enterat del teu súper Blog. T'han chiulat les orelles ?
Molt interessant el que he estat llegint. T'aniré seguint
Ei potser aquest estiu estem de visita per Guatemala i potser ens podríem veure, ja t'ho confirmaré.
Salut
Dani F
Ostia quina sorpresa nens! M'ha fet il·lusió saber de vosaltres Toni i Dani. Jo que em pensava que l'unic que segui el bloc era en Xavi Marimon. Espero que la calçotada anés a millor i fos com les d'abans...borratxos i perduts!!. Vau ajudar a neixer algun corder?
Cullons amb la secta!
Hola Ramon!!!
Seguint amb el teu esperit crític... i tant que sí!!!!
ja veig que no et perds res del què passa al nostre món "civilitzat";).
Les notícies de TV3 fa unes setmanes em van portar cap a unes dècades enrere: estudiants corremt davant dels grisos i el papa dient que el preservatiu no evita la SIDA.
De vegades t'envejo i em veig, amb els meus nens, al mig de la "selva" fugint d'aquesta cultura nostra que sembla no avançar. Sort que tinc esperança i reflexionant, m'adono que el meu lloc és aquí i que les coses no poden, per força, empitjorar, Això espero, almenys!!!!
Una abraçada!!!!
Publica un comentari a l'entrada