Perquè no diguin que en el bloc només comento ideals polítics o sentiments nacionalistes, canviaré de tema radicalment en aquest apunt. Alguna vegada, de ben segur, haureu escoltat o us haureu preguntat que us emportaríeu en una illa deserta. Alguns penseu amb coses que ara considereu indispensables, d’altres amb objectes de supervivència i altres fins i tot amb coses d’entreteniment com llibres o cartes. Doncs bé, jo era dels que pensava que m’emportaria un gran ganivet per fer una miqueta el Robinson Crusoe, imaginant-me caçant o pescant en pla primitiu.
Que perquè foto aquest rotllo? És que ara que arriba Nadal, dates internacionalment conegudes pels regalets i el consumisme (no podia faltar el meu comentari amb rerafons polític) els de casa van decidir enviar-me uns paquetets per a que el nen no li fes falta de res – gràcies mare, pare, Maria, Núria i família i àvia -. En definitiva, que perquè la cosa no costés un ull de la cara el paquet no podia sobrepassar els 2 kg de pes i havia de decidir que m’enviaven. Doncs bé, pensant molt que podia demanar i tenint en compte coses útils que no les pogués trobar a Guatemala (tampoc és que visqui a la selva eh! Aquí hi ha quasi bé de tot) vaig decantar-me per menjar i alguna cosa més. Pernil salat, fuet, formatge manxec, avellanes i ametlles, anxoves, After Bite, etc. Amb tot, també van arribar uns calçotets perquè ja se sap que és el regal més típic i indispensable del tió o dels “Reixos”. Llàstima! mitjons no van arribar...
Però ara, si ho penso detalladament... sabeu el que més trobo a faltar i que mataria perquè m’ho enviessin? Una dutxa a pressió d’aigua calenta!. No sabeu lo emprenyador que és dutxar-se amb un rajolí d’aigua tèbia, que se't foti la pell de gallina i que no hi hagi manera d'esbandir-se el cap. I més, si vius en una població a 2.800 m del nivell del mar on pel matí fot un fred que pela.
Que perquè foto aquest rotllo? És que ara que arriba Nadal, dates internacionalment conegudes pels regalets i el consumisme (no podia faltar el meu comentari amb rerafons polític) els de casa van decidir enviar-me uns paquetets per a que el nen no li fes falta de res – gràcies mare, pare, Maria, Núria i família i àvia -. En definitiva, que perquè la cosa no costés un ull de la cara el paquet no podia sobrepassar els 2 kg de pes i havia de decidir que m’enviaven. Doncs bé, pensant molt que podia demanar i tenint en compte coses útils que no les pogués trobar a Guatemala (tampoc és que visqui a la selva eh! Aquí hi ha quasi bé de tot) vaig decantar-me per menjar i alguna cosa més. Pernil salat, fuet, formatge manxec, avellanes i ametlles, anxoves, After Bite, etc. Amb tot, també van arribar uns calçotets perquè ja se sap que és el regal més típic i indispensable del tió o dels “Reixos”. Llàstima! mitjons no van arribar...
Però ara, si ho penso detalladament... sabeu el que més trobo a faltar i que mataria perquè m’ho enviessin? Una dutxa a pressió d’aigua calenta!. No sabeu lo emprenyador que és dutxar-se amb un rajolí d’aigua tèbia, que se't foti la pell de gallina i que no hi hagi manera d'esbandir-se el cap. I més, si vius en una població a 2.800 m del nivell del mar on pel matí fot un fred que pela.
De totes maneres em dutxo a diari... no patiu!
3 comentaris:
Ramon, et desito passis unes bones festes i un excel·lent any 2009 conjuntament amb les persones que més estimes. Salut i que les forces t'acompanyin.
L'àvia està preocupada perquè no sap com enviar-te la dutxa. Tot i així, continua dutxat-te cada dia!
Ei agafa un tros de manguera i així podrias triar a quina pressió et dutxes, jejejej. Per cert, quan vens per aquí? que ja se't troba a faltar, el Marc té la play 3 i no té rival al futbol, jejeje. No res nen, m'agrada llegir el que escrius, a veure si un dia ens conectem i xerrem una estona? Bona entrada d'any 2009.
Una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada