Socialisme democràtic

Hugo Rafael Chávez Frías és president de la República Bolivariana de Veneçuela des del febrer de 1999.
De llarg és conegut el seu caràcter, temperament, extravagància i les seves polèmiques declaracions, fet que l'ha portat a crear-se moltíssimes enemistats.
Molts governs l’intenten criminalitzar, ridiculitzar i fins i tot titllar-lo de manipulador i dictador, però el que realment demostren és la inseguretat i el temor a la seva política.
Chávez és un líder populista, no ho negaré, però companys, ha guanyat democràticament 3 eleccions presidencials (1999-2001 / 2001-2007 / 2007-2013). Sí, sí, democràticament!. Encara que alguns no ho suportin o no ho vulguin acceptar.
Les eleccions ha Veneçuela són les que tenen més observadors internacionals i aquests no han denunciat anomalies ni fraus tot i les pressions i les ganes de molts governs i dels seus opositors.
De la mateixa manera, Chávez també ha perdut unes eleccions per a reformar la constitució, o sigui que tampoc hi deu haver tanta manipulació. O és que en aquestes si n’hi va haver?
A més, cal recordar que ha sofert un cop d’estat el 2002 amb l’ajut i el consentiment del govern dels EEUU i de l'espanyol entre d’altres.
El que està clar és que la seva política els fa por. Els fa por una política socialista democràtica, un socialisme modern i progressista. Els fa por que un país poderós i ric amb recursos naturals com Veneçuela sigui socialista i més encara que ho hagi elegit la seva gent – repeteixo democràticament -.
Què fàcil és criticar Cuba pel seu règim i que difícil ho tenen amb Veneçuela.
Els opositors de Chávez, són els que fins ara tenien els diners, els mitjans de comunicació, el control de les grans empreses i els monopolis. Són els dels “latifundios”, els que tot ho tenien per herència i els que dominaven el país al seu gust. Ara pobrets, llancen el crit al cel criminalitzant-lo i el món els escolta. Ells si! Ells si són escoltats per tot el món i el seu ressò s’escampa – tenen els mitjans per fer-ho -. D’altra banda, els “ningú”, els que fins ara no tenien ni per menjar els 3 àpats, aquests no eren escoltats anys anteriors. No interessaven.
Des del govern Chávez ha expropiat els “latifundios” i les terres improductives dels terratinents i les ha donat als qui la volen treballar (Ley de Tierras, 2002), ha disminuït l’atur (Del 16% el 1999 al 8% a mitjans de 2008), ha disminuït la pobresa entre la població (Del 85% el 1998 al 34% el 2008), ha reactivat moltissimes infrastructures paralitzades, ha implantant els programes de polítiques socials (les anomenades “misiones”) per ensenyar a llegir i a escriure a la gent, programes sanitaris i ha creat infinitat de cooperatives per als treballadors. Malgrat tot, la inseguretat al país també ha augmentat i Chávez de moment no la sap controlar.
Segons les últimes enquestes fetes per organismes internacionals el 66% de la població Veneçolana considera molt bona la gestió del seu president.
Amb tot, continuarem escoltant diàriament que Chávez és un dictador perquè és lo que interessa difondre al primer món capitalista.

Perquè els camins es fan caminant... Salut i revolució camarada!