Aquesta remor que se sent...

A Llatinoamèrica les coses estan canviant, agradi o no a la majoria dels altres països. Està clar que la informació que arriba no es gaire favorable sobre aquest fet, ans el contrari, sempre es planteja des de la preocupació, el nerviosisme i el temor. I sinó, només cal veure com ho criminalitzen tots els mitjans de comunicació de casa nostra. Però des de aquí les coses es veuen diferents. Es respira un altre aire, corre una brisa d’esperança i un olor a una nova primavera.
I és que cada dia som més! I cada dia són més el països on les “izquierdas” com diuen aquí, van governant i es van alliberant del control dels EEUU i del vell continent. S’ha acabat la submissió a les seves lleis i als seus interessos.
Començant per Chavez a Veneçuela, Lula a Brasil, Evo Morales a Bolívia, Rafael Correa a Equador, Ortega a Nicaragua, Manuel Zelaya a Hondures i Michelle Bachelet a Xile, el socialisme es va escampant sense remei. Quin horror! diuen des del Nord.
I la cosa no acaba aquí, aquesta roda es va fent gran. Ara li tocarà a El Salvador amb Mauricio Funes, qui sap si aviat el Perú (que ja va anar de poc a les ultimes votacions) i de ben segur que seguiran la resta de països.
Segurament que algú dirà...“D’acord, però ja se sap que en els governs sempre s’alternen les dretes i les esquerres”, però no cal dir que estem davant d’una nova oportunitat que no es por deixar escapar. De moment el somriure no ens el treu ningú i les ganes de viure lliures i sense desigualtats tampoc. Ara només cal que aquest aire que corre no s’embruti.
Que no us confonguin, aquesta remor que se sent... és d’esperança.